Elfentraumtee –für einen geruhsamen Nachmittag.

És mitja tarda i comença a fer fred, el sol fa estona que ja no tenyeix de vermell el cel sobre les paradetes de Mauer Park. Després de sentir algunes cançons a l’improvisat karaoke que aplega la gent a sota el mur, ens aixequem, la Monica i jo, i anem a buscar algun lloc per resguardar-nos. La Monica és una italiana de Parma que vaig conèixer quan vaig anar a fer el registre de la policia; el meu posat d’absolut desconcert i d’estar perdut devia inspirar-li compassió. L’he trobat per casualitat al mercat de les puces més gran de la ciutat, buscant poms per les portes del bufet de la cuina.

Ens endinsem pels carrers ja coneguts de Prenzlauer Berg, de grosses llambordes i molta quietud, fins trobar un local tranquil i elegant, a mitja llum d’espelmes i música suau; un local on no és fàcil resistir-se a caure enamorat de la persona amb qui comparteixes el te.
Faig el cor fort i m’endinso a l’enorme tassa que m’han servit: avui resistirem.


Guim Bonaventura i Bou


“Elfentraumtee –für einen geruhsamen Nachmittag.“

Publicat el
22.11.09
a les
12:00
Arxivat a
escrits, ficció
Etiquetes: