Plätzchen

Dia de Sankt Nikolaus. Els nens hem recollit a primera hora els regals que ell ens havia deixat a les nostres sabates, netejades a consciència la nit anterior. Com que aquest any he sigut molt bo no m’ha tocat el rebre…
I segon diumenge d’Advent. Tradicionalment, els alemanys es reuneixen amb la família o els amics al voltant d’una espelma encesa que anirà cremant al llarg del dia. Cap al tard, quan a fora ja fa fred i la neu comença a emblanquinar les teulades, es fan les Plätzchen, les galetes de Nadal de múltiples formes i diferents complements.

En el meu afany per integrar-me a la cultura germànica he convidat Élodie, Youngmi i Victoria a fer-ne.
La vetllada és tranquila: xerrem pausadament a la llum de la decoració nadalenca, acompanyats per les melodies de Caetano Veloso o Bebo i el Cigala, bevent te i menjant algun pastís agafat d’amagat de la nevera. La massa –de farina, sucre, mantega, un ou i un xic de sal– s’ha de deixar reposar durant una hora al frigorífic abans de passar-hi el corró fins fer-la ben fina i tallar-la amb els motlles de diverses formes: un estrella, un àngel, un avet, un estel fugaç…, a algunes figureres els hi afegim melmelada i llavors les posem un quart d’hora al forn per, finalment, acabar-les de guarnir amb fruits secs o colorants de sucre. De cop, la tranquilitat de la cuina s’ha transformat en un tràfec considerable de mans donant forma a la massa, posant les safates al forn, triant les decoracions…

L’espelma d’aquest segon diumenge d’Advent ja s’acaba, i cadascú ha de tornar a casa seva. A la taula queden les galetes, assecant-se, esperant el moment en què tota la feina feta cobrarà sentit; quan algú les tasti i senti, en tot els seus gustos i textures, la càlida companyia, la tènue conversa, l’espera pacient i, per què no, la màgia del Nadal.


Guim Bonaventura i Bou

Be Sociable, Share!

•