Stück für Stück

és migdia i hi ha una llum tènue, els núvols fan una capa gris infinita fins l’horitzó que la casa del davant no em deixa veure. el vidre es mig entela per la diferència de temperatures entre l’interior i l’exterior.
sona Mayte Martín al podcast del delicatessen i sento un petit buit al fons de tot del meu interior. un enyor no només del que ja no tinc o he volgut tenir, una recança pel que encara he de tenir i el que voldré tenir –i que tal volta perdrè.


Guim Bonaventura i Bou


“Stück für Stück“

Publicat el
11.12.09
a les
11:00
Arxivat a
escrits, ficció, fotografia
Etiquetes: