abans que acabi l’hivern

Torna a nevar. Feia una setmana que no notava com la neu m’arrebossava suaument l’abric i ja ho enyorava. Una setmana sense neu i ja se m’ha fet llarga: i què passarà quan arribi l’anhelada primavera?

Quan les flors tornin a sorprendre’ns, creixent als racons més insospitats, quan redescobrim el verd dels nostres parcs i les llambordes sota el gel dels carrers, quan tanta roba ens resulti baldera, ens envaïrà, de ben segur, una joia i vitalitat encara no conegudes, sortirem a passejar contents i amb ulls riallers, mirant-nos els uns als altres sota una nova llum, beurem llargues i fresques cerveses a la vora de llacs blaus reflectants d’un cel que ja ens anuncia estiu; però, a la vegada, ben dins, sentirem que el fred ha sigut part nostra durant molt de temps, que la neu ha deixat una marca profunda en nosaltres que trigarà a fondre’s. Una empremta que, amb sort, durarà fins al proper hivern.


Guim Bonaventura i Bou

Be Sociable, Share!

•