Notes de Venezia

Per compensar la recent manca d’idees que pateix aquest bloc -de ben segur temporal, no patiu!-, i aprofitant la meva recent estada a la capital del Vèneto publico algunes notes sobre la ciutat dels canals que vaig prendre l’anterior ocasió.

21.I.08
11h05
Records de la visita amb Anna: llocs fotos, ruta, sona ‘The House of the Rising Sun’ versió punk al súper!
Records de la visita amb els pares: retrobo el cafè original!, l’Enric en diu pastisseria comunista.

13h10
El primer dia és dur. Pel malestar de la panxa, que ja tenia anit però que he incrementat amb els múltiples cafès que he pres. Per la terrible son. Pel cansament d’anar amunt i avall amb la motxilla, perseguint l’Enric, acompanyant la Chiara. Per la por de perdre un dia. Perquè tot s’ajunta.
Però ho tinc clar: avui dormiré. Faig temps en un local horrible, com tot aquí. només hi he entrat i he menjat una porció ridícula i fastigosa de pizza per poder seure, descansar i escriure.
Venècia és un escenari, potser el més gran, però també el pitjor. Vol els turistes (els necessita) però no els deixa ser part d’ella. O ets turista o no ho ets, no hi ha terme mig, tampoc manera de passar d’un costat a l’altre. Avui he fet de turista, demà intentaré trencar la barrera, ser d’aquesta ciutat on a penes hi he estat, passejar pels carrers com si ja hi hagués passat (de fet per molts ja ho he fet). Aquesta separació l’evidencio en les fotos: no em ve gens de gust fotografiar res perquè al meu voltant hi ha 50 càmeres més enfocant al mateix punt. De fet això també passa a NYC, Berlín o BCN, però en aquests llocs la ciutat segueix vivint a pesar del turisme, sempre et pots escapar de la multitud i confondre’t entre els nadius; a Venècia, però, sembla que tot posi per la foto.
És cert que de moment només he passejat pels lloc turístics, el repte és trobar aquesta Venècia autèntica.

22.I.08
19h10
Passeig per Venezia, reconciliació.
Prenc un cafè i em perdo pels carrers i canals, apurant els ultims raigs de sol. La fugida de la turistada em fa disfrutar dels verdaders plaers de la ciutat: carrers laberíntics, orientació impossible (sensacio d’ésser en un altre món), decadència bella, estretor, foscor, vistes imprevistes, detalls amagats, màgia…
Mica en mica les fotos són més bones, em trobo a mi mateix en els sotoportegos foscos, els carrers estrets, els reflexos a l’aigua, les arcades, els jocs lluminosos.
Sense saber ben bé com em trobo a Campo San Polo però encara queden uns metres fins a casa que es poden investigar.

24.I.08
11h50
Un carter que fa col·lecció de segells.

18h25
Una artista que fa mapes de ciutats en sabons (de la quotidianitat petita a la quotidianitat gran).

22h00
Caçat al vol (fa un parell de dies): un nen amb una bici s’atura al peu de l’escala d’un pont, espera la mare. Es gira i li crida “ciao, bellisima!”.


Guim Bonaventura i Bou

Sèrie Vza ’10: entrada següent: I al final, Venezia