Trens en el fred

3.X.2010

I ara em ve de gust posar-me melancòlic.
Recordar el què podríem viure si tu fossis aquí,
Si  patíssim aquesta espera junts.
      passéssim aquesta estona junts.
Recordar què diríem. Dels trens que passem buits.
De les màquines solitàries. Del fred penetrant i dolorós.

I ara em ve de gust posar-me trist.
Però d'una tristesa acceptable,
                                                        agradable, fins i tot.
D'una tristesa que no es trista
                                                      perquè no és viscuda.

Ara em ve de gust recordar-te,
     sense raó aparent,
          com la que fa que no siguis aquí.

Be Sociable, Share!

•