Quan dues persones escriuen al mateix vagó, escriuen el mateix?

Escriptura lliure I

16.VI.2010

Mal humor. Posta de sol. Càlida
llum de capvespre. Al·lèrgia i l
egeminada. Alles klar? No, però
bé… és igual. O no. Abraçada
amb c trencada. Abraçada que
s’allarga. Abraçada que no es vol
acabar. Abraçada de ç. La Falç i
el Martell. La Fals. Un martell
falç, fals. Error incorreggi-
ble. Guionet separador. P
majúscula. Accent tancat. Obert.
Accentuat. No hi ha prou espai.
Aquesta ciutat no és prou gran
pels dos. Western de tarda
d’estiu. Bonanza. Peter Pan, ara
es diu P.P.… Dues incials, amb
punt i sense. Error. I majúscula,
amb punt o sense: I o i? Que ho
digui en Solà. Sola de sabata.
Sabata caminadora. Una S. Una S
retallada al cap d’una noia. No és
princesa, és Prinzessinstraße. És
amb s o ss? ß. Escriu com parles.
No parlis i no escriguis. Llibreta
plena. Ploma lliure. No és ploma
és estil·logràfica. De totes
maneres és un boli. Mala lletra.
U-Bahn tremolós. Abraçada.
Llum de capvespre. Llum
feridora. Llum de la veritat.
Veritat feridora. Un altre que
escriu. Quan dues persones
escriuen al mateix vagó, escriuen
el mateix? Transbord. Antònia
Font. (Darrere una revista…) Ah!,
me n’oblidava. Memòria per a
tota la vida. Record etern.
Eternitat temporal. Infinit petit.
Bé, una mica més gros. I quan va
sortir el sol. Metro. U-Bahn.
Tremolor. S’acaba la pàgina.
Lletres i més lletres.
Baixo.


Guim Bonaventura i Bou


“Quan dues persones escriuen al mateix vagó, escriuen el mateix?“

Publicat el
6.12.10
a les
0:00
Arxivat a
escrits, poesia
Etiquetes:
, ,