La finestra en caure el vespre
La finestra en caure el vespre s’ha convertit en mirall
i el que veig és tan lleig que m’espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres que ara es van filtrant per les parets.
Potser passo massa temps a casa.
Potser però el carrer és tan fosc.
Deu ser que aquest cony de temps se’m fica al cos.
Els Pets, Cony de temps
Barcelona, 1986.
2 comentaris
Saltar al formulari de comentaris