Buit
A Júlia.
He agafat el meu últim any i
m'he empaquetat en quatre caixes de cartró,
tres bosses de roba,
una maleta de rodes.
Quan s'arriba a una ciutat hom pot portar només dos farcells
però al cap dels dies tot el que el temps li va donant
pren forma dins el seu espai fent-se present en la vivència.
Desprendre's d'allò que vam creure essencial
és una tasca dura però necessària.
L'aprenentatge del nomadisme serà un pas primordial
en la pròpia evolució humana.
He recolzat l'orella sobre la porta just tancada.
Dintre he pogut sentir el silenci del record, del temps passat,
del buit interior calmat i serè.
Deixo la casa buida plena de records.
Guim Bonaventura i Bou
Barcelona, 1986.
4 comentaris
Saltar al formulari de comentaris